mesos). Mostrem com s’han desenvolupat i com s’han rebut al llarg d’aquest decenni. La no linealitat, però, abasta tota la producció del poeta, sempre a l’encalç de simultaneïtats abolitives de la veu i del temps.

A Exposició d’Euràsia, en fi, visionem el passeig imaginari que Ramon Dachs ha ordit a l’entorn del seu primer cicle, Euràsia: tot u, bo i associant obres pictòriques i visuals (generalment, de renom) a les seves respectives parts, en explícita referència al famós concert per a piano de Mussorsgsky Quadres d’una exposició.

El cicle Euràsia es compon de

dues parts. La primera, titulada Euràsia: tot u (1978-1999), té el català com a llengua bàsica. La segona, titulada Transeurasia (1999-2006), hi té el castellà. En totes dues parts, però, que són complementàries, entren en joc altres llengües romàniques (sobretot, el francès i el gallec). Aquest multilingüisme és una de les característiques rellevants d’Euràsia. L’hispanista Stephen Reckert ha qualificat l’autor com a “a pan Iberian poet”. I, a la recent conferència que ha fet Dachs sobre poètiques no lineals al Graduate Center de la City University of New York, se l’ha anunciat com a “a Latin European poet”. D’altra banda, ha publicat el gruix dels seus títols en català al País Valèncià.