cadascuna de les parts que conformen, orgànicament, el gran cicle poètic Euràsia, a més de les traduccions, les col·laboracions amb artistes i les memòries de l’autor.

A Recepció, mostrem una tria d’articles, ressenyes i entrevistes, agrupats també segons els grans eixos temàtics i formals del cicle Euràsia-Transeurasia: poesia amorosa, poesia oriental, poesia mínima, escriptura fractal, el cicle com a conjunt, així com les col·laboracions amb artistes.

A Cicle Euràsia-Transeurasia, mostrem l’estructura en què s’articula el conjunt, que conté la summa poètica de Ramon Dachs.
“De l’assimilació intertextual de la

cantiga de amigo galaicoportuguesa (Occident) a l’apropiació del jueju xinès (Orient) s’estén, espai continental màxim, Euràsia. Del coneixement amorós al mot joiós. De l’intertext plurilingüe a l’hipertext. De la minimització textual a la geometrització sintàctica. De l’abolició del jo al blanc desert. Tot u, summa poètica, llibre total: a través de les llengües romàniques, Euràsia emergeix dodecaèdrica del gran oceà.” I després, més: Transeurasia.

A L’escriptura contra la veu, remarquem les dues facetes no lineals més emblemàtiques del cicle: l’hipertext i l’escriptura fractal (amb èmfasi a l’exposició a Miami de fa un parell de